Una mirada enrere

L’any 1918, Francesc Cambó va dir a l’escriptor Josep Maria de Sagarra: «Si jo algun dia fos milionari —que pel camí que vaig no ho seré mai, perquè aquí on me veieu estic sense un cèntim—, m’agradaria fundar a Catalunya alguna cosa important de cara als clàssics, perquè em penso que el que fa més falta al nostre país és precisament la lectura dels antics; oi que m’enteneu…?».

Pocs anys després, el 1922, un Cambó ja adinerat va aplegar un bon nombre d’intel·lectuals per fer realitat el seu somni: la Bernat Metge, una col·lecció catalana de clàssics grecs i llatins rigorosa, amena i bilingüe, que pretenia enfortir la llengua catalana i elevar la vida cultural del país.

En un discurs, Cambó va proclamar: «En aquests temps de pertorbació i d’anarquia que viu la humanitat, i que tant accentuadament patim a Catalunya, la difusió de la cultura clàssica pot fer un gran bé: pot dur-nos un sentit d’equilibri i de mesura que no sempre hem tingut a Catalunya».

L’any 1923, quan va sortir el primer volum, el director del projecte, Joan Estelrich, tenia vint-i-sis anys, i Carles Riba, el traductor més insigne de la col·lecció, encara no havia fet els trenta, com altres col·laboradors d’aquell moment. La quantitat de nous talents que va saber captar la Bernat Metge és extraordinària.

Repassem alguns moments clau de la Bernat Metge que ens ajuden a entendre com es va convertir en un emblema de l’ambició cultural del país.

  • 1918

    Cambó confessa a Josep Maria de Sagarra el seu desig de fer “alguna cosa important de cara als clàssics”.

  • 1922

    Cambó anuncia la creació de la Col·lecció Catalana dels Clàssics Grecs i Llatins de la Fundació Bernat Metge. Joan Estelrich n’és nomenat director.

  • 1923

    Es publica el primer volum de la col·lecció, el poema filosòfic De la natura, de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells. A partir d’aquest moment es publiquen regularment diversos volums cada any.

  • 1932-1934

    Es publica la traducció completa de les tragèdies d’Èsquil, a cura de Carles Riba.

  • 1938

    Es publica l’últim volum abans de la fi de la Guerra civil, Dels deures de Ciceró, en traducció d’Eduard Valentí.

  • 1942

    Es publica el primer volum després de la Guerra, la vida d’Alexandre i Cèsar de Plutarc. El traductor era Carles Riba, però el seu nom no hi consta perquè el règim l’havia represaliat.

  • 1946

    Es reprèn la publicació regular de la Bernat Metge, sense cap permís específic de la censura.

  • 1947

    Mor Francesc Cambó. La seva filla Helena i Ramon Guardans, marit seu, continuen finançant la col·lecció.

  • 1951-1964

    Es publiquen totes les tragèdies de Sòfocles en la traducció de Carles Riba.

  • 1958

    Mor Joan Estelrich, director de la Bernat Metge. Carles Riba passa a ser-ne el nou director.

  • 1959

    Mor Carles Riba. La direcció de la col·lecció passa a un Consell de Direcció del qual formen part, entre altres, Miquel Dolç i Josep Vergés.

  • 1972-1977

    Es publica l’Eneida de Virgili en traducció de Miquel Dolç.

  • 1999

    Ramon Guardans i Helena Cambó creen l’Institut Cambó, la fundació que gestionarà i donarà continuïtat a la col·lecció Bernat Metge en endavant.

  • 2007

    Mor Ramon Guardans. La seva vídua, Helena Cambó, passa a ser presidenta de l’Institut Cambó. El seu fill, Francesc Guardans, és nomenat vicepresident executiu.

  • 2009

    Una col·lecció de cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es distribueix als quioscos amb un gran èxit de públic.

  • 2011-2012

    Cinquanta volums facsímils de la Bernat Metge es venen als quioscos en col·laboració amb el diari Ara. En el marc d’aquest projecte, més de mil escoles catalanes reben la col·lecció per a les seves biblioteques.

  • 2017

    El grup cooperatiu Som agafa el relleu de l’Institut Cambó en la gestió de la Bernat Metge, amb l’objectiu d’impulsar-la.